L'EAP a l'escola

Quan em van proposar assistir a la reunió de l'escola amb l'EAP el primer dubte que se'm va presentar és quina dinàmica de relació hi hauria entre el DOP i l'especialista de l'EAP ja que,  a l'escola, el departament d'orientació psicopedagògica cobreix moltes de les funcions que normalment s'associen a aquesta institució.

La tutora de pràctiques em va avançar que les reunions amb l'EAP tienen com a principal objectiu, establir la necessitat de dictàmens o informes psicopedagògics, orientar sobre intervencions en el nucli familiar i organitzar recursos a nivell burocràtic.

La reunió va girar al voltant de 3 casos en concrets:
- El primer, un alumne de primària amb un germà gran amb TEA que, tot i no presentar un perfil tan profund com el del seu germà, si que presenta certes conductes que criden l'atenció dels educadors/es. Presenta una comunicació molt pobra i necessita un reforç específic a l'hora de dinar. Es va acordar elaborar una graella d'observació amb indicadors més específics i adaptar certs aspectes del currículum, com a pas previ a una possible observació per part de la psicopedagoga de l'EAP.

- El segon, un alumne d'infantil. Però ja té un diagnòstic de TEA des d'infantil 3 i el que es va debatre era la conveniència o no de mantenir una escolarització inclusiva. És va posar sobre la taula el fet que els únics aprenentatges significatius que han observat han estat als entorns controlats del grup de teràpia del servei extern al qual assisteix fora de l'horari escolar. A l'aula era ben bé inevitable els cicles d'esteriotípies i no es percebia cap tipus d'interacció social i tenia els bioritmes desajustats. A més a més la família no afavoria incloure l'infant en situacions socials associades a la seva edat, fet que n'ocasionava un aïllament més acusat. Van acordar treballar amb la família per permetre una millor integració de l'infant a una vida social rica en experiències i una observació a l'aula per part de l'EAP.

- El tercer, un alumne de 2n d'ESO diagnosticat de TDA i amb una fòbia associada a l'entorn escolar. D'aquest cas necessitaven determinar un protocol per decidir quan calia demanar un mestre d'atenció domiciliària en els períodes de crisi. Van acordar esperar una setmana per demanar la docència a casa per assegurar que el període seria prou llarg perquè l'educador/a pugui desenvolupar la seva feina.

Més enllà d'aquests casos concrets també es van tractar altres temes com la nova terminologia dels PI (ara Plans de Suport Individualitzat), l'adaptació de les proves de competències als alumnes amb NEE i les beques disponibles per alumnes d'AACC.