La relació entre Ciència, Tecnologia i Societat

Fa uns dies us mostrava algunes reflexions sobre la tecnologia i els seus efectes a la societat i la cultura. L’aparició de noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha fet desenvolupar un marc teòric que beu de diverses fonts, entre elles, la psicologia i la sociologia. Des d’aquestes disciplines s'ha plantejat la importància d’estudiar la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) per comprendre l’abast que té i quin paper poden assolir les TIC. Per fer-ho han analitzat com aquesta relació influeix i ajuda a generar canvis en la realitat. I vull contribuir a aquest anàlisi amb una petita mostra de com entenc aquesta relació.

Les primeres entrades d’aquest blog estaven destinades a mostrar la meva interpretació inicial de la relació entre la CTS, sense haver-me endinsat en l’estudi de l’assignatura de Noves Tecnologies. Un cop passat els mesos em disposo a mostrar la comparació del meu desenvolupament conceptual pel que fa aquest tema. Ho faig a través de la comparació entre el mapa conceptual que us vaig mostrar al principi i el mapa conceptual que he realitzat a l’actualitat.

La comparació respon a dos objectius clars. Per una banda, exterioritzar en un format estructurat els meus aprenentatges i la meva evolució a través del procés d’aprenentatge (reestructuració cognitiva). D'altra banda, aprendre a través de l’experiència pròpia, l’ús i les possibilitats d’una eina tecnològica com el CMap Tools que et permet crear i compartir mapes conceptuals. Tots dos objectius estan encaminats assolir un aprenentatge significatiu.

Mapa conceptual inicial

Mapa conceptual actual

Si ens fixem en el mapa conceptual actual podem observar que al llarg de la història s’ha adoptat una concepció determinista de la CTS. Els tres conceptes eren, en més o menys mesura, independents. Per tant, s’establien relacions jeràrquiques de causa-efecte. És el cas del determinisme tecnològic, del determinisme social o de les perspectives intel·lectual i pragmàtica. Això va canviar arrel dels estudis de controvèrsies i els estudis etnogràfics duts a terme per la psicologia social de la ciència que va permetre l'aparició del postulat d’heterogeneïtat on s’inclou la perspectiva del Teixit sense costures. Aquests estudis van posar de relleu que la separació entre ciència i societat no era real, tanmateix aquest fet no suposava un desprestigi per la ciència. Calia observar aquestes relacions per entendre com funcionen i treure’n el màxim profit.

Dit això, retornem als mapes conceptuals per comprovar quina era la meva concepció de la relació de CTS. Si fem un cop d’ull al mapa conceptual de l’avaluació inicial podem observar intuïa l'existència d'una interacció directa entre els tres conceptes. Però tendia cap al determinisme tecnològic (el qual considera que la tecnologia determina el progrés social), en part per l’assumpció del mite que la tecnologia deshumanitza. No obstant, en el mapa posterior es pot veure que aquesta concepció està superada i que la tecnologia obté un pes igualitari entre els tres conceptes principals.

D'on prové aquest canvi? Doncs del procés d’aprenentatge que se’ns ha plantejat des de l’assignatura. A través de la participació activa en un debat sobre diferents aspectes de la Tecnologia he pogut descobrir informació nova que ha trencat amb els esquemes de coneixement que tenia i ha introduït conceptes nous. Per aquest motiu el nou mapa conceptual se centra en la perspectiva de Teixit sense costures que al meu parer proporciona una explicació més completa de la relació de CTS. 

Fragment del mapa conceptual actual

Els conceptes i les relacions que hi apareixen, respecte el mapa inicial, s’eixamplen i es reestructuren incorporant-ne de nous i centrant l’atenció en les aportacions que realitzen cada un dels tres conceptes CTS. Les relacions que s’estableixen entre aquestes aportacions sempre tenen en compte que els processos acaben sent recíprocs entre la CTS, ja que des de la perspectiva del Teixit sense costures els conceptes de Ciència, Tecnologia i Societat no són termes independents. Ans al contrari, conformen un entramat de relacions permeables on no es distingeix quan acaba una i comença l’altra.


La ciència, per exemple, genera certs coneixements que provenen d’un context social i són elaborats per individus amb un bagatge sociocultural. A més a més fa ús de tecnologies que poden estar desenvolupades per necessitats científiques, socials o com a progrés d’una idea tecnològica. Per tant no ens hem de centrar tant en la relació jeràrquica entre aquests conceptes, com en les sinèrgies que s’estableixen entre les produccions que tradicionalment hem associat a cadascun dels tres àmbits, per observar com funcionen i per fomentar uns vincles més sòlids i eficaços.

Aquesta nova concepció i el desenvolupament de quatre elements bàsics (els mitjans, la psicologia conductista, l’enfocament sistèmic i la psicologia cognitiva) van propiciar la conceptualització del la Tecnologia Educativa (TE).

Avui en dia entenem que la TE té com a objectiu principal l’optimització dels processos i recursos per a la construcció i de coneixements. I per assolir aquests objectius es val d’uns fonaments teòrics que provenen d’àmbits diversos: Teoria de la comunicació, teoria de sistemes, estudis sobre CTS, tecnologia de la informació, psicologia, didàctica i teoria curricular, teoria i sociologia de l’educació, organització escolar.

Tots els àmbits tenen en comú l’èmfasi en les relacions cooperatives, la construcció compartida per un aprenentatge significatiu i la visió global de la realitat. Aquestes característiques són essencials per aconseguir l’optimització en els aprenentatges.