Presentació de dues històries d'aprenentatge
En aquesta entrada m'agradaria presentar-vos dues històries d'aprenentatge en un format diferent del que potser esteu acostumats. És un format establert per Jonassen i el seu grup de la Universitat de Missouri-Columbia per donar a conèixer aquelles experiències d'integració de la tecnologia en activitats d'aprenentatge significatiu.
És un format que et permet visualitzar les principals característiques de l'experiència de manera visual. A més a més, també et permet ampliar la informació amb una entrevista a l'autor de l'experiència. Les dues històries d'aprenentatge que us presento són:
- L'experiència d'aprenentatge dins l'assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en l'Educació de la UOC
- L'experiència d'aprenentatge dins la formació de monitors/es d'educació en el lleure per a l'aplicació d'una proposta d'Educació del Consum
Un entorn d’aprenentatge virtual i interactiu
a l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en
Educació
|
||
Síntesi destacant l’aprenentatge
que es pretén
|
||
Des de l’assignatura de Noves Tecnologies de la
Informació i la Comunicació en Educació es busca potenciar les possibilitats
educatives del campus virtual i d’altres tecnologies per un aprenentatge
significatiu dels continguts i pel desenvolupament de les habilitats
necessàries per exercir de psicopedagogs en el context actual on les social media estan reclamant el seu
paper i la seva funcionalitat.
|
||
Índex
|
Contingut
|
Observacions
|
Context General
|
||
Experiència en ensenyament
|
4 anys
|
1 any com a part de l’equip directiu de l’entitat i
corresponsable de la formació dels treballadors
|
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús
de TIC
|
Nivell mig. Es mouen amb facilitat per internet i les
xarxes socials. Tenen coneixements bàsics d’ofimàtica
|
|
Tipus de centre/ escola
|
Centre Universitari
|
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
|
Localització del centre
|
Centre d’Estudis on-line. Educació no presencial
|
Tot i que té diferents seus territorials
|
Connexió
|
Internet
|
|
Nivell dels alumnes
|
Qualsevol ordinador o dispositiu de telefonia mòbil amb
connexió a internet
|
|
Àrea / unitat
|
Classe mitja
|
|
Context de la història o cas
|
||
Estudis Universitaris
|
Estudiants de la llicenciatura de Psicopedagogia
|
|
Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en
Educació
|
||
Fites en la història
|
||
Activitats planificades a la sessió o
unitat
|
·
Participació
al Fòrum de l’assignatura de manera tranversal com una eina de comunicació i col·laboració
entre els alumnes.
·
Creació,
manteniment i ampliació d’un blog amb aportacions personals de cada activitat
i reflexions sobre temàtiques relacionades amb l’assignatura i la carrera.
·
Creació de
mapes conceptuals amb l’aplicatiu CMAP Tools per a l’organització visual dels
canvis cognitius.
·
Pautes d’avaluació
i autoavaluació per el seguiment del procés d’aprenentatge.
·
Avaluació inicial
dels coneixements previs
·
Debat CTSE
amb el model d’argumentació Toulmin
·
Informe de
síntesi sobre el canvi conceptual propi
·
Disseny,
aplicació, avaluació i descripció d’una experiència d’aprenentatge significatiu
mediat per la tecnologia.
|
|
Nivell d’aprenentatge esperat
|
Conèixer i fer ús de les principals bases teòriques de
la TE des de la perspectiva de la pràctica psicopedagògica. Així com el
desenvolupament de competències digitals mitjançant l’ús d’algunes eines TIC que
han estat avalades acadèmicament per la seva eficàcia en el canvi conceptual
i la construcció cognitiva de models conceptuals.
|
|
Tipus d’activitat
|
Activitats amb diferents aplicacions i eines TIC per un
aprenentatge significatiu, col·laboratiu i constructiu.
|
|
Activitats de la història o cas
|
||
Tecnologies utilitzades
|
Campus virtual,
CMAP Tools, Wikispaces, Google Drive, Blogger, Microsoft Office
(o compatibles).
|
|
Raó per la qual la fa servir
|
Per fomentar el treball cooperatiu, l’aprenentatge
significatiu i la participació activa.
|
|
Naturalesa de las activitats (tasques
cognitives a realitzar)
|
Canvi i reestructuració conceptual
Col·laboració i co-construcció de coneixements
Treball cooperatiu
|
|
Dificultats trobades
|
El temps disponible no ha permès aprofundir en el
coneixement del funcionament d’eines com el Blog o el CMAP
|
|
Ajuda / col·laboració emprada
|
Consultor de l’assignatura
Companys/es de l’aula
|
|
Rol del professor
|
Dissenyador, guia, mediador i avaluador de les
experiències.
|
|
Rol de l’estudiant
|
Explorador, constructor actiu i avaluador de les
experiències i dels companys/es
|
|
Resultats
|
||
Observacions
|
Les diferents activitats i el clima que es crea a l’aula
propicia la col·laboració real entre els companys/es aprofitant correctament
els recursos tecnològics que ofereix el campus virtual
|
|
Avaluació de l’aprenentatge
|
L’avaluació és realitza per tres vies la correcció de
les activitats i el seguiment individual del consultor de l’assignatura, l’autoavaluació
de l’alumne de les activitats i del procés d’aprenentatge i l’avaluació per
part de l’alumne d’altres companys/es
|
|
Lliçó apresa pel professor
|
Les eines TIC no tenen per sis soles un valor pedagògic
o didàctic. Depenen del context del sentit i l’ús que se’n fa i som nosaltres
com educadores i psicopedagogues les que ens hem d’encarregar de descobrir el
seu potencial educatiu i modelar-lo a les característiques dels usuaris.
|
Història complerta
|
Entrevistador: Hola. Aquest semestre has cursat l’assignatura de Noves Tecnologies de
la Informació i la Comunicació en Educació. Has pogut experimentar de primera
mà l’ús de la tecnologia amb un sentit educatiu, oi?
Professor: Doncs si, m’ha sorprès gratament. A través de l’ús de
les noves tecnologies ens han ofert contingut propi de la matèria, contingut
sobre les tecnologies que estàvem utilitzant i contingut sobre la nostra
tasca com a psicopedagogs.
Entrevistador: De quina manera ha canviat les teves expectatives?
Professor: La meva perspectiva era totalment pràctica. Esperava obtenir
una formació teòrica bàsica i després poder fer un intercanvi d’experiències
i de recursos TIC per poder avaluar-los i debatre les seves possibles
aplicacions didàctiques. Aquest objectiu no s’ha deixat de banda però s’ha
emmarcat en una base teòrica molt més sòlida per dotar de sentit l’aplicació
pràctica i l’avaluació d’experiències TIC.
Entrevistador: Tenies por del nivell de competències digital que es necessitaria?
Professor: No, per sort sempre he tingut un interès personal
per les noves tecnologies i molts coneixements i competències les he anat
adquirint amb el temps. A l’entitat d’educació en el lleure on treballo també
he pogut aplicar molts dels coneixements i sempre he tingut el suport de companys
que tenen les mateixes aficions per les noves tecnologies.
Entrevistador: I ara que has acabat l’assignatura creus que t’ha aportat coneixements
en aquest aspecte?
Professor: I tant! Tant pel que fa el funcionament de la
tecnologia de blogger com del CMAP tools o els wikispaces. Però no només això,
sinó el que és encara més important, els recursos i habilitats per avaluar les
capacitats didàctiques d’una eina tecnològica.
Per exemple, a l’hora de la valorar la TE que havia d’emprar
pel projecte final vaig tenir en compte les advertències i criteris que s’havien
establert en l’assignatura. Igualment, van ser de gran ajuda els exemples del
fòrum i els debats que vam tenir a la mateixa aula. Van suposar un treball
molt més dinàmic i enfocat cap un aprenentatge significatiu. També, tot i ser
petits detalls, les opcions de personalització del campus virtual que ens van
recomanar em van permetre sentir-me molt més còmode treballant. Per això,
trobo que aquesta metodologia de treball virtual l’haurien d’aplicar altres
assignatures de la UOC.
Entrevistador: Què proposaries?
Professor: Proposaria una guia de bones pràctiques pel
desenvolupament de les aplicacions del campus virtual amb normes bàsiques d’ús
i exemples d’aprenentatge significatiu per tal que tots els docents de la UOC
partissin dels mateixos criteris i no creessin debats buits o fòrums sense a
penes participació amb intervencions molt poc cuidades. A més a més crec que la
wiki hauria de ser l’entorn on es desenvolupessin tots els treballs en grup,
perquè d’altra manera els treballs acaben sent parts individuals aglutinades
en un tot poc coherent. A més a més, el docent no pot fer un seguiment del
procés.
Entrevistador: I què és el que canviaries de l’assignatura?
Professor: El que canviaria potser seria alguns dels temes del
debat, per exemple, per d’altres que fossin més propers a la pràctica
educativa. Pel que fa el blog crec que seria una bona oportunitat per fer
alguna activitat que motivés a escriure entrades més personals sobre el món
educatiu i animés a participar dels blogs dels altres companys/es per crear
una comunitat que anés més enllà de la simple experiència universitària.
Potser pel blog i altres eines com wikispaces o CMAP
proposaria una línia estratègica comuna entre diferents assignatures per
anar-les treballant en diferents nivells de dificultat i així assolir un
nivell de domini permeti interaccions molt interessants i que alleugeri la
càrrega d’hores que cal dedicar a aquest fi en un sol semestre d’aquesta
assignatura. Per últim crec que seria interessant que aquells projectes finals
que resultessin més complerts poguessin ser compartits, amb el consentiment
del o dels autors/es, en un espai comú pensant en l’enriquiment professional.
Entrevistador: Quines són les teves conclusions a nivell professional sobre l’ús de les
TIC?
Professor: En un context social on els estímuls són explotats al màxim és la nostra tasca com a
psicopedagogs és establir un marc sistematitzat d’experiències i coneixements
on l’ús de les TE i de les TIC impliquin un aprenentatge significatiu. La TE
ens permet conèixer noves formes d’analitzar, d’estructurar, de crear des de diferents
perspectives, les estratègies i els recursos hi són només hem de ser capaços
d’unir-los a la pràctica docent amb sentit didàctic recolzat per
argumentacions científiques. Hem d’estar connectats amb totes aquelles
investigacions i experiències que sorgeixen, ja sigui de manera formal o
informal. Hem de ser també investigadors actius i establir els nostres
mètodes de recollida d’informació per vestir d’una reflexió argumentada les
nostres accions. I al mateix temps hem d’animar als docents a provar nous
llenguatges, noves maneres d’estructurar la informació i recollir la seva
experiència com la única manera de ser conscients del canvi que es produeix.
|
Symphonical un entorn per a la construcció de conceptes
i organització de projectes
|
||
Síntesi destacant l’aprenentatge que es
pretén
|
||
Un equip d’educadors d’una entitat d’educació en el
lleure utilitza la plataforma symphonical i estratègies d’organització visuals
per ajudar als monitors/es a construir un marc teòric-pràctic comú a partir
del qual crear les activitats del projecte educatiu. Els monitors/es
realitzen les seves aportacions, reestructuren, comenten i consensuen
conceptes sobre la temàtica del projecte educatiu del curs vigent en un
context virtual i flexible.
|
||
Índex
|
Contingut
|
Observacions
|
Context General
|
||
Experiència
en ensenyament
|
4 anys
|
1 any com a part de l’equip directiu de l’entitat i
corresponsable de la formació dels treballadors
|
Experiència
/ Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
|
Nivell mig. Es mouen amb facilitat per internet i les
xarxes socials. Tenen coneixements bàsics d’ofimàtica
|
|
Tipus
de centre/ escola
|
Entitat d’Educació en el lleure
|
Formació d’adults
|
Localització
del centre
|
Esplugues de Llobregat
|
|
Connexió
|
Internet
|
|
Localització
dels recursos tecnològics
|
Ordinador o dispositiu de telefonia mòbil personals amb
connexió a internet
|
|
Situació
sòcio - econòmica dels alumnes
|
Classe mitja
|
|
Context
de la història o cas
|
||
Nivell
dels alumnes
|
Titulació FP o universitària
|
Tots/es tenen la titulació de monitor/a d’activitats
d’educació en el lleure.
|
Àrea /
unitat
|
Educació del Consum
|
|
Fites en la història
|
||
Activitats
planificades a la sessió o unitat
|
·
Definir els
conceptes de consum i educació del consum.
·
Avaluar les
activitats d’educació del consum de la proposta educativa i determinar els
paràmetres que ens poden ser útils per elaborar les nostres pròpies
activitats.
·
Fer un esbós
de les activitats en relació al marc conceptual construït conjuntament.
|
|
Nivell
d’aprenentatge esperat
|
Utilitzar els coneixements adquirits per aplicar-los
amb èxit a la seva tasca educativa
|
|
Tipus
d’activitat
|
Aplicació de les TIC per una construcció conjunta de
conceptes
|
|
Activitats
de la història o cas
|
||
Tecnologies
utilitzades
|
Symphonical, projector i estratègies d’organització
conceptual (Brainstorming, esquemes visuals, mapes conceptuals,...)
|
|
Raó
per la qual la fa servir
|
Per ser una plataforma que fomenta el treball en xarxa
|
|
Naturalesa
de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
|
Canvi i reestructuració conceptual
Col·laboració i co-construcció de coneixements
Treball en xarxa
|
|
Dificultats
trobades
|
Diferents nivells d’expertesa en el domini de les TIC
|
|
Ajuda
/ col·laboració emprada
|
Psicopedagog lligat a l’Escola de Consum
|
|
Rol
del professor
|
Dissenyador, guia, mediador i avaluador de les
experiències.
|
|
Rol de
l’estudiant
|
Explorador i constructor actiu
|
|
Resultats
|
||
Observacions
|
Els monitors/es col·laboren activament en les
activitats proposades. S’extreuen conclusions i s’apliquen a la pràctica
educativa
|
|
Avaluació
de l’aprenentatge
|
L’elaboració d’activitats segons els criteris
conceptuals establerts conjuntament. Qüestionari d’avaluació i autoavaluació.
|
|
Lliçó
apresa pel professor
|
El moment més important en una experiència
d’ensenyament – aprenentatge no és quan es presenten els resultats sinó quan
els alumnes es fan seves les experiències i les transformen.
|
Història complerta
|
Entrevistador: Hola. M’agradaria fer-te algunes preguntes sobre l’experiència que has
dut a terme amb adults en que la tecnologia té un paper destacat com a
mediadora de l’aprenentatge.
Professor: Quan em vaig plantejar aquesta activitat volia mostrar
als monitors/es una nova manera de treballar en col·laboració i alhora
descobrir les possibilitats que ens oferia la TE per connectar amb els
infants i fer-los partícips actius de les propostes educatives.
Entrevistador: Resulta molt interessant el plantejament del teu disseny. Ens pots
explicar una mica més en què et vas inspirar per fer-lo?
Professor: Doncs bé, tot va començar pels destinataris de
l’activitat, els monitors/es havien d’aplicar una proposta educativa
d’educació del consum inspirada en la proposta marcada per la Federació
Catalana d’Esplai. Calia establir un marc teòric de referència a partir del
qual poder treballar tots plegats en una mateixa línia. Detectada aquesta
necessitat es va fer evident que no es podia explicar la proposta sense més
ni més perquè cadascú en fes la seva interpretació, sinó que calia trobar un
mètode per construir col·lectivament una visó del consum i de l’educació del
consum.
Entrevistador: Es tracta doncs d’una proposta basada en el constructivisme, oi?
Professor: Exactament, l’educació en el lleure per les seves
característiques sempre ha estat més oberta a les innovacions pedagògiques i
s’ha mostrat flexible i sensible a les necessitat dels infants.
Sorprenentment la formació dels educadors sovint no va en consonància amb
aquesta visió, seguint una metodologia molt més tradicional, i nosaltres no
volíem caure en el mateix error. El nostre disseny vol ser un reflex de la
metodologia que volem que s’apliqui en el treball amb els infants.
Entrevistador: I com hauria de ser aquesta metodologia?
Professor: Cal que des d’un inici sigui significativa per
l’alumne, el tema de la proposta ha d’interpel·lar als infants amb un
problema o una pregunta que els sigui proper i que generi controvèrsia.
Perquè la controvèrsia suposa un trencament dels esquemes preconcebuts i
l’inici d’una reestructuració cognitiva. Es en aquest moment decisiu que cal
acompanyar als alumnes i impulsar-los a trobar llenguatges comuns i possibles
respostes a través del treball col·laboratiu i en xarxa, per tal d’enriquir
l’experiència i l’aprenentatge.
Entrevistador: Això està molt bé. Així doncs quin seria l’objectiu principal de la
proposta?
Professor: Els objectius principals són construir col·lectivament
els conceptes de consum i d’educació del consum per aplicar posteriorment
aquests coneixements a una proposta d’activitats per infants. Es tracta de
fer una reflexió sobre els nostres referents de consum per ser conscients de
com ens afecta com a societat i quin missatge volem transmetre als infants i
com el volem transmetre.
Nosaltres vam voler iniciar aquesta reflexió amb una
pregunta que plantejava un problema. “Consumim esplai?” per a moltes persones
el consum està lligat a conceptes negatius, pejoratius o que fan referència
als excessos, unes característiques que normalment no s’associen amb
l’esplai. Amb aquesta pregunta volíem acostar aquests dos termes per crear un
debat i comprovar si realment estaven tant allunyats o no. Es tracta doncs,
d’un problema mal estructurat, contextualitzat i de complexitat alta, segons
els criteris de Jonassen. És un tipus de problema de disseny on l’objectiu no
és l’obtenció d’una sola resposta amb l’aplicació d’un model, sinó que les
respostes vàlides poden ser-ne vàries i cal utilitzar l’argumentació i la
justificació per elaborar una solucions acceptables.
Entrevistador: Sembla un objectiu molt ambiciós però quin paper té la tecnologia en el
desenvolupament del problema?
Professor: La tecnologia exerceix un paper de mediació en l’aprenentatge,
en reforça la significativitat. En el nostre cas ens vam decantar per la
plataforma Symphonical
perquè suposava una manera totalment nova de treballar. Volíem trencar els
hàbits i les actituds que s’havien pres en altres formacions amb el mateix
grup de monitors/es. Així que les activitats, amb la tecnologia com a
principal suport, responien a dos principis: motivar els alumnes per fer-los
protagonistes i responsabilitzar-los de la seva formació. No pot haver un
aprenentatge significatiu si el grau de compromís cognitiu és baix per això
vam optar per una experiència proactiva en la qual els professionals
poguessin observar clarament com les seves aportacions formaven part
essencial del projecte.
Per fer-ho, a més a més d’emprar l’aplicació
Symphonical vam utilitzar el projector que ens va permetre visualitzar les
definicions que havien exposat al mur de l’aplicació i que també ens va
permetre construir en temps real organitzadors conceptuals gràfics com un
brainstorming o un mapa conceptual. I per a l’avaluació vam utilitzar l’opció
de formularis de google drive.
Entrevistador: Explica’ns exactament quines activitats es van dur a terme amb la
plataforma Symphonical.
Professor: Les activitats que s’han dut a terme amb Symphonical
són dues. La primera és una activitat inicial per posar en comú els conceptes
que cada monitor/a té sobre el Consum i l’Educació del Consum. A través del
mur exposen les seves idees i després creen una definició comuna mitjançant
una nota al mur on tothom pot incloure les seves idees i comentaris.
La segona activitat consistia en analitzar alguna de
les activitats que presenta la proposta educativa de la Federació Catalana de
l’Esplai sobre el consum. Vam determinar quines activitats s’adaptaven més a
les característiques de l’activitat del menjador i per què. També vam
establir uns criteris generals a tenir en compte quan elaborem qualsevol
altra activitat pel menjador, a mode de guia.
Entrevistador: I no vau tenir problemes en la utilització d’una nova eina tecnològica
com el Symphonical?
Professor: Aquest era una de les preocupacions principals quan
vam iniciar el projecte. Quina resposta tindria l’aplicació per part dels
monitors/es. Teníem a favor que la majoria dels participants formen part de
les generacions que han crescut amb les noves tecnologies. No obstant el
nivell de domini era divers. Afortunadament la plataforma de Symphonical és
molt intuïtiva i et permet provar totes les opcions sense perill de canviar el
format bàsic. La visualització és molt atractiva i el fet que recordi els
post-it ha animat a uns quants a fer-se usuari particular i provar les seves
possibilitats. De totes maneres vam enviar unes orientacions bàsiques sobre
el seu funcionament juntament amb el mail que et permetia compartir el mur.
En general no va haver-hi gaires contratemps.
Entrevistador: Però alguns van tenir problemes?
Professor: Per una banda, va haver-hi dues monitores que no van
rebre el missatge que et permetia accedir al mur i ho vam resoldre
individualment. D’altra banda, va haver-hi uns altres dues monitores que ens
van demanar unes quantes aclariments i per resoldre’ls vam quedar un dia i
els vam ensenyar el funcionament in-situ.
Entrevistador: I com van valorar ells l’activitat? Creus que els va resultar útil?
Professor: Tots els que tenen ganes d’implementar una proposta
d’activitats al menjador es van involucrar activament i van valorar molt
positivament la formació. Els pocs que no els va semblar una formació
diferent de les altres que s’han donat és perquè no estan interessats en dur
a terme cap activitat especial al menjador i per tant no es van involucrar en
les activitats que els plantejàvem. Aquesta actitud en contra de la línia de
treball de l’entitat es va donar a conèixer a l’equip directiu i estant
treballant per canviar la percepció d’aquests monitors. La resta que va
participar de totes les activitats van demanar ampliar la formació i ja
s’està pensant en una segona part que els ajudi a desenvolupar les propostes
que van crear al final de la primera formació.
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada