Presentació de dues històries d'aprenentatge


 Knowledge Innovation for Technology in Education

En aquesta entrada m'agradaria presentar-vos dues històries d'aprenentatge en un format diferent del que potser esteu acostumats. És un format establert per Jonassen i el seu grup de la Universitat de Missouri-Columbia per donar a conèixer aquelles experiències d'integració de la tecnologia en activitats d'aprenentatge significatiu.

És un format que et permet visualitzar les principals característiques de l'experiència de manera visual. A més a més, també et permet ampliar la informació amb una entrevista a l'autor de l'experiència. Les dues històries d'aprenentatge que us presento són: 
  • L'experiència d'aprenentatge dins l'assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en l'Educació de la UOC
  • L'experiència d'aprenentatge dins la formació de monitors/es d'educació en el lleure per a l'aplicació d'una proposta d'Educació del Consum


Un entorn d’aprenentatge virtual i interactiu a l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Des de l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació es busca potenciar les possibilitats educatives del campus virtual i d’altres tecnologies per un aprenentatge significatiu dels continguts i pel desenvolupament de les habilitats necessàries per exercir de psicopedagogs en el context actual on les social media estan reclamant el seu paper i la seva funcionalitat.  
Índex
Contingut
Observacions
Context General
Experiència en ensenyament
4 anys
1 any com a part de l’equip directiu de l’entitat i corresponsable de la formació dels treballadors
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
Nivell mig. Es mouen amb facilitat per internet i les xarxes socials. Tenen coneixements bàsics d’ofimàtica

Tipus de centre/ escola
Centre Universitari
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Localització del centre
Centre d’Estudis on-line. Educació no presencial
Tot i que té diferents seus territorials
Connexió
 Internet

Nivell dels alumnes
Qualsevol ordinador o dispositiu de telefonia mòbil amb connexió a internet

Àrea / unitat
Classe mitja

Context de la història o cas

Estudis Universitaris
Estudiants de la llicenciatura de Psicopedagogia

Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació

Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
·    Participació al Fòrum de l’assignatura de manera tranversal com una eina de comunicació i col·laboració entre els alumnes.
·    Creació, manteniment i ampliació d’un blog amb aportacions personals de cada activitat i reflexions sobre temàtiques relacionades amb l’assignatura i la carrera.
·    Creació de mapes conceptuals amb l’aplicatiu CMAP Tools per a l’organització visual dels canvis cognitius.
·    Pautes d’avaluació i autoavaluació per el seguiment del procés d’aprenentatge.
·    Avaluació inicial dels coneixements previs
·    Debat CTSE amb el model d’argumentació Toulmin
·    Informe de síntesi sobre el canvi conceptual propi
·    Disseny, aplicació, avaluació i descripció d’una experiència d’aprenentatge significatiu mediat per la tecnologia.

Nivell d’aprenentatge esperat
Conèixer i fer ús de les principals bases teòriques de la TE des de la perspectiva de la pràctica psicopedagògica. Així com el desenvolupament de competències digitals mitjançant l’ús d’algunes eines TIC que han estat avalades acadèmicament per la seva eficàcia en el canvi conceptual i la construcció cognitiva de models conceptuals.

Tipus d’activitat
Activitats amb diferents aplicacions i eines TIC per un aprenentatge significatiu, col·laboratiu i constructiu.

Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades

Raó per la qual la fa servir
Per fomentar el treball cooperatiu, l’aprenentatge significatiu i la participació activa.

Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
Canvi i reestructuració conceptual
Col·laboració i co-construcció de coneixements
Treball cooperatiu

Dificultats trobades
El temps disponible no ha permès aprofundir en el coneixement del funcionament d’eines com el Blog o el CMAP

Ajuda / col·laboració emprada
Consultor de l’assignatura
Companys/es de l’aula

Rol del professor
Dissenyador, guia, mediador i avaluador de les experiències.

Rol de l’estudiant
Explorador, constructor actiu i avaluador de les experiències i dels companys/es

Resultats
Observacions
Les diferents activitats i el clima que es crea a l’aula propicia la col·laboració real entre els companys/es aprofitant correctament els recursos tecnològics que ofereix el campus virtual

Avaluació de l’aprenentatge
L’avaluació és realitza per tres vies la correcció de les activitats i el seguiment individual del consultor de l’assignatura, l’autoavaluació de l’alumne de les activitats i del procés d’aprenentatge i l’avaluació per part de l’alumne d’altres companys/es

Lliçó apresa pel professor
Les eines TIC no tenen per sis soles un valor pedagògic o didàctic. Depenen del context del sentit i l’ús que se’n fa i som nosaltres com educadores i psicopedagogues les que ens hem d’encarregar de descobrir el seu potencial educatiu i modelar-lo a les característiques dels usuaris.




Història complerta

Entrevistador: Hola. Aquest semestre has cursat l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació. Has pogut experimentar de primera mà l’ús de la tecnologia amb un sentit educatiu, oi?
Professor: Doncs si, m’ha sorprès gratament. A través de l’ús de les noves tecnologies ens han ofert contingut propi de la matèria, contingut sobre les tecnologies que estàvem utilitzant i contingut sobre la nostra tasca com a psicopedagogs.

Entrevistador: De quina manera ha canviat les teves expectatives?
Professor: La meva perspectiva era totalment pràctica. Esperava obtenir una formació teòrica bàsica i després poder fer un intercanvi d’experiències i de recursos TIC per poder avaluar-los i debatre les seves possibles aplicacions didàctiques. Aquest objectiu no s’ha deixat de banda però s’ha emmarcat en una base teòrica molt més sòlida per dotar de sentit l’aplicació pràctica i l’avaluació d’experiències TIC.

Entrevistador: Tenies por del nivell de competències digital que es necessitaria?
Professor:  No, per sort sempre he tingut un interès personal per les noves tecnologies i molts coneixements i competències les he anat adquirint amb el temps. A l’entitat d’educació en el lleure on treballo també he pogut aplicar molts dels coneixements i sempre he tingut el suport de companys que tenen les mateixes aficions per les noves tecnologies.

Entrevistador: I ara que has acabat l’assignatura creus que t’ha aportat coneixements en aquest aspecte?
Professor: I tant! Tant pel que fa el funcionament de la tecnologia de blogger com del CMAP tools o els wikispaces. Però no només això, sinó el que és encara més important, els recursos i habilitats per avaluar les capacitats didàctiques d’una eina tecnològica.
Per exemple, a l’hora de la valorar la TE que havia d’emprar pel projecte final vaig tenir en compte les advertències i criteris que s’havien establert en l’assignatura. Igualment, van ser de gran ajuda els exemples del fòrum i els debats que vam tenir a la mateixa aula. Van suposar un treball molt més dinàmic i enfocat cap un aprenentatge significatiu. També, tot i ser petits detalls, les opcions de personalització del campus virtual que ens van recomanar em van permetre sentir-me molt més còmode treballant. Per això, trobo que aquesta metodologia de treball virtual l’haurien d’aplicar altres assignatures de la UOC.

Entrevistador: Què proposaries?
Professor: Proposaria una guia de bones pràctiques pel desenvolupament de les aplicacions del campus virtual amb normes bàsiques d’ús i exemples d’aprenentatge significatiu per tal que tots els docents de la UOC partissin dels mateixos criteris i no creessin debats buits o fòrums sense a penes participació amb intervencions molt poc cuidades. A més a més crec que la wiki hauria de ser l’entorn on es desenvolupessin tots els treballs en grup, perquè d’altra manera els treballs acaben sent parts individuals aglutinades en un tot poc coherent. A més a més, el docent no pot fer un seguiment del procés.

Entrevistador: I què és el que canviaries de l’assignatura?
Professor: El que canviaria potser seria alguns dels temes del debat, per exemple, per d’altres que fossin més propers a la pràctica educativa. Pel que fa el blog crec que seria una bona oportunitat per fer alguna activitat que motivés a escriure entrades més personals sobre el món educatiu i animés a participar dels blogs dels altres companys/es per crear una comunitat que anés més enllà de la simple experiència universitària.
Potser pel blog i altres eines com wikispaces o CMAP proposaria una línia estratègica comuna entre diferents assignatures per anar-les treballant en diferents nivells de dificultat i així assolir un nivell de domini permeti interaccions molt interessants i que alleugeri la càrrega d’hores que cal dedicar a aquest fi en un sol semestre d’aquesta assignatura. Per últim crec que seria interessant que aquells projectes finals que resultessin més complerts poguessin ser compartits, amb el consentiment del o dels autors/es, en un espai comú pensant en l’enriquiment professional.

Entrevistador: Quines són les teves conclusions a nivell professional sobre l’ús de les TIC?
Professor: En un context social on els estímuls són explotats al màxim és la nostra tasca com a psicopedagogs és establir un marc sistematitzat d’experiències i coneixements on l’ús de les TE i de les TIC impliquin un aprenentatge significatiu. La TE ens permet conèixer noves formes d’analitzar, d’estructurar, de crear des de diferents perspectives, les estratègies i els recursos hi són només hem de ser capaços d’unir-los a la pràctica docent amb sentit didàctic recolzat per argumentacions científiques. Hem d’estar connectats amb totes aquelles investigacions i experiències que sorgeixen, ja sigui de manera formal o informal. Hem de ser també investigadors actius i establir els nostres mètodes de recollida d’informació per vestir d’una reflexió argumentada les nostres accions. I al mateix temps hem d’animar als docents a provar nous llenguatges, noves maneres d’estructurar la informació i recollir la seva experiència com la única manera de ser conscients del canvi que es produeix.



Symphonical un entorn per a la construcció de conceptes i organització de projectes
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Un equip d’educadors d’una entitat d’educació en el lleure utilitza la plataforma symphonical i estratègies d’organització visuals per ajudar als monitors/es a construir un marc teòric-pràctic comú a partir del qual crear les activitats del projecte educatiu. Els monitors/es realitzen les seves aportacions, reestructuren, comenten i consensuen conceptes sobre la temàtica del projecte educatiu del curs vigent en un context virtual i flexible.
Índex
Contingut
Observacions
Context General
Experiència en ensenyament
4 anys
1 any com a part de l’equip directiu de l’entitat i corresponsable de la formació dels treballadors
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
Nivell mig. Es mouen amb facilitat per internet i les xarxes socials. Tenen coneixements bàsics d’ofimàtica

Tipus de centre/ escola
Entitat d’Educació en el lleure
Formació d’adults
Localització del centre
Esplugues de Llobregat

Connexió
 Internet

Localització dels recursos tecnològics
Ordinador o dispositiu de telefonia mòbil personals amb connexió a internet

Situació sòcio - econòmica dels alumnes
Classe mitja

Context de la història o cas
Nivell dels alumnes
Titulació FP o universitària
Tots/es tenen la titulació de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure.
Àrea / unitat
Educació del Consum

Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
·    Definir els conceptes de consum i educació del consum.
·    Avaluar les activitats d’educació del consum de la proposta educativa i determinar els paràmetres que ens poden ser útils per elaborar les nostres pròpies activitats.
·    Fer un esbós de les activitats en relació al marc conceptual construït conjuntament.

Nivell d’aprenentatge esperat
Utilitzar els coneixements adquirits per aplicar-los amb èxit a la seva tasca educativa

Tipus d’activitat
Aplicació de les TIC per una construcció conjunta de conceptes

Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
Symphonical, projector i estratègies d’organització conceptual (Brainstorming, esquemes visuals, mapes conceptuals,...)
Raó per la qual la fa servir
Per ser una plataforma que fomenta el treball en xarxa

Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
Canvi i reestructuració conceptual
Col·laboració i co-construcció de coneixements
Treball en xarxa

Dificultats trobades
Diferents nivells d’expertesa en el domini de les TIC

Ajuda / col·laboració emprada
Psicopedagog lligat a l’Escola de Consum

Rol del professor
Dissenyador, guia, mediador i avaluador de les experiències.

Rol de l’estudiant
Explorador i constructor actiu

Resultats
Observacions
Els monitors/es col·laboren activament en les activitats proposades. S’extreuen conclusions i s’apliquen a la pràctica educativa

Avaluació de l’aprenentatge
L’elaboració d’activitats segons els criteris conceptuals establerts conjuntament. Qüestionari d’avaluació i autoavaluació.

Lliçó apresa pel professor
El moment més important en una experiència d’ensenyament – aprenentatge no és quan es presenten els resultats sinó quan els alumnes es fan seves les experiències i les transformen.



Història complerta

Entrevistador: Hola. M’agradaria fer-te algunes preguntes sobre l’experiència que has dut a terme amb adults en que la tecnologia té un paper destacat com a mediadora de l’aprenentatge.
Professor: Quan em vaig plantejar aquesta activitat volia mostrar als monitors/es una nova manera de treballar en col·laboració i alhora descobrir les possibilitats que ens oferia la TE per connectar amb els infants i fer-los partícips actius de les propostes educatives. 

Entrevistador: Resulta molt interessant el plantejament del teu disseny. Ens pots explicar una mica més en què et vas inspirar per fer-lo?
Professor: Doncs bé, tot va començar pels destinataris de l’activitat, els monitors/es havien d’aplicar una proposta educativa d’educació del consum inspirada en la proposta marcada per la Federació Catalana d’Esplai. Calia establir un marc teòric de referència a partir del qual poder treballar tots plegats en una mateixa línia. Detectada aquesta necessitat es va fer evident que no es podia explicar la proposta sense més ni més perquè cadascú en fes la seva interpretació, sinó que calia trobar un mètode per construir col·lectivament una visó del consum i de l’educació del consum.

Entrevistador: Es tracta doncs d’una proposta basada en el constructivisme, oi?
Professor:  Exactament, l’educació en el lleure per les seves característiques sempre ha estat més oberta a les innovacions pedagògiques i s’ha mostrat flexible i sensible a les necessitat dels infants. Sorprenentment la formació dels educadors sovint no va en consonància amb aquesta visió, seguint una metodologia molt més tradicional, i nosaltres no volíem caure en el mateix error. El nostre disseny vol ser un reflex de la metodologia que volem que s’apliqui en el treball amb els infants.

Entrevistador: I com hauria de ser aquesta metodologia?
Professor: Cal que des d’un inici sigui significativa per l’alumne, el tema de la proposta ha d’interpel·lar als infants amb un problema o una pregunta que els sigui proper i que generi controvèrsia. Perquè la controvèrsia suposa un trencament dels esquemes preconcebuts i l’inici d’una reestructuració cognitiva. Es en aquest moment decisiu que cal acompanyar als alumnes i impulsar-los a trobar llenguatges comuns i possibles respostes a través del treball col·laboratiu i en xarxa, per tal d’enriquir l’experiència i l’aprenentatge.

Entrevistador: Això està molt bé. Així doncs quin seria l’objectiu principal de la proposta?
Professor: Els objectius principals són construir col·lectivament els conceptes de consum i d’educació del consum per aplicar posteriorment aquests coneixements a una proposta d’activitats per infants. Es tracta de fer una reflexió sobre els nostres referents de consum per ser conscients de com ens afecta com a societat i quin missatge volem transmetre als infants i com el volem transmetre.
Nosaltres vam voler iniciar aquesta reflexió amb una pregunta que plantejava un problema. “Consumim esplai?” per a moltes persones el consum està lligat a conceptes negatius, pejoratius o que fan referència als excessos, unes característiques que normalment no s’associen amb l’esplai. Amb aquesta pregunta volíem acostar aquests dos termes per crear un debat i comprovar si realment estaven tant allunyats o no. Es tracta doncs, d’un problema mal estructurat, contextualitzat i de complexitat alta, segons els criteris de Jonassen. És un tipus de problema de disseny on l’objectiu no és l’obtenció d’una sola resposta amb l’aplicació d’un model, sinó que les respostes vàlides poden ser-ne vàries i cal utilitzar l’argumentació i la justificació per elaborar una solucions acceptables.

Entrevistador: Sembla un objectiu molt ambiciós però quin paper té la tecnologia en el desenvolupament del problema?
Professor: La tecnologia exerceix un paper de mediació en l’aprenentatge, en reforça la significativitat. En el nostre cas ens vam decantar per la plataforma Symphonical perquè suposava una manera totalment nova de treballar. Volíem trencar els hàbits i les actituds que s’havien pres en altres formacions amb el mateix grup de monitors/es. Així que les activitats, amb la tecnologia com a principal suport, responien a dos principis: motivar els alumnes per fer-los protagonistes i responsabilitzar-los de la seva formació. No pot haver un aprenentatge significatiu si el grau de compromís cognitiu és baix per això vam optar per una experiència proactiva en la qual els professionals poguessin observar clarament com les seves aportacions formaven part essencial del projecte.
Per fer-ho, a més a més d’emprar l’aplicació Symphonical vam utilitzar el projector que ens va permetre visualitzar les definicions que havien exposat al mur de l’aplicació i que també ens va permetre construir en temps real organitzadors conceptuals gràfics com un brainstorming o un mapa conceptual. I per a l’avaluació vam utilitzar l’opció de formularis de google drive.

Entrevistador: Explica’ns exactament quines activitats es van dur a terme amb la plataforma Symphonical.
Professor: Les activitats que s’han dut a terme amb Symphonical són dues. La primera és una activitat inicial per posar en comú els conceptes que cada monitor/a té sobre el Consum i l’Educació del Consum. A través del mur exposen les seves idees i després creen una definició comuna mitjançant una nota al mur on tothom pot incloure les seves idees i comentaris.
La segona activitat consistia en analitzar alguna de les activitats que presenta la proposta educativa de la Federació Catalana de l’Esplai sobre el consum. Vam determinar quines activitats s’adaptaven més a les característiques de l’activitat del menjador i per què. També vam establir uns criteris generals a tenir en compte quan elaborem qualsevol altra activitat pel menjador, a mode de guia.

Entrevistador: I no vau tenir problemes en la utilització d’una nova eina tecnològica com el Symphonical?
Professor: Aquest era una de les preocupacions principals quan vam iniciar el projecte. Quina resposta tindria l’aplicació per part dels monitors/es. Teníem a favor que la majoria dels participants formen part de les generacions que han crescut amb les noves tecnologies. No obstant el nivell de domini era divers. Afortunadament la plataforma de Symphonical és molt intuïtiva i et permet provar totes les opcions sense perill de canviar el format bàsic. La visualització és molt atractiva i el fet que recordi els post-it ha animat a uns quants a fer-se usuari particular i provar les seves possibilitats. De totes maneres vam enviar unes orientacions bàsiques sobre el seu funcionament juntament amb el mail que et permetia compartir el mur. En general no va haver-hi gaires contratemps.

Entrevistador: Però alguns van tenir problemes?
Professor: Per una banda, va haver-hi dues monitores que no van rebre el missatge que et permetia accedir al mur i ho vam resoldre individualment. D’altra banda, va haver-hi uns altres dues monitores que ens van demanar unes quantes aclariments i per resoldre’ls vam quedar un dia i els vam ensenyar el funcionament in-situ.

Entrevistador: I com van valorar ells l’activitat? Creus que els va resultar útil?
Professor: Tots els que tenen ganes d’implementar una proposta d’activitats al menjador es van involucrar activament i van valorar molt positivament la formació. Els pocs que no els va semblar una formació diferent de les altres que s’han donat és perquè no estan interessats en dur a terme cap activitat especial al menjador i per tant no es van involucrar en les activitats que els plantejàvem. Aquesta actitud en contra de la línia de treball de l’entitat es va donar a conèixer a l’equip directiu i estant treballant per canviar la percepció d’aquests monitors. La resta que va participar de totes les activitats van demanar ampliar la formació i ja s’està pensant en una segona part que els ajudi a desenvolupar les propostes que van crear al final de la primera formació.

Comentaris

Entrades populars