La presentació o com donar la benvinguda

Quan estàs a punt d'iniciar un període de pràctiques en un centre on no hi has estat mai sovint et planteges vàries qüestions: Com serà el centre? Hi encaixaré? Què esperen de mi? Què puc aportar? Estaré a l'alçada de les circumstàncies?

Dediques certes hores a investigar, el que pots, sobre el centre i les primeres persones amb les que hauràs de prendre contacte. Com si aquests coneixements inicials et proporcionessin una xarxa de seguretat per afrontar amb èxit el primer contacte. Però què consideraríem èxit i què fracàs?

En un món de socialització digital és inevitable la temptació de dirigir-te a les xarxes socials i les pàgines web del centre per intentar copsar l'ambient que s'hi respira. Què mostren públicament, com organitzen la informació, com la presenten estèticament, si fan un ús actualitzat de les eines digitals, quines experiències recullen... 

No obstant, posem en pausa per un moment totes aquestes inquietuds i informacions, per centrar-nos en el punt de vista de l'escola i els professionals que es responsabilitzen de la formació d'un/a practicant. 

Molts centres incorporen un Pla d'Acollida que descriu a grans trets els procediments i intervencions que permeten la integració de la persona en la comunitat educativa. Aquests plans poden ser una eina perquè el claustre i tots els agents educatius que es troben al centre puguin reflexionar sobre quina benvinguda i acompanyament volen oferir als nouvinguts (ja siguin practicants, alumnes, famílies, professionals, agents externs, etc.) ja que les formes i el contingut seran un reflex dels valors educatius reals del centre. 

En el meu cas les primeres comunicacions van ser via email i es basaven en solucionar problemes burocràtics amb la Universitat. Després d'aquest primer contacte una mica fred i més anecdòtic que professional ens vam citar a l'escola per poder tenir un tu a tu més personal.

La benvinguda es va produir en un petit moment "lliure" de la responsable del Departament d'Orientació Psicopedagògica (DOP) i l'entrevista es va realitzar al despatx del departament que era compartit amb totes les professionals. En aquell moment totes dues estàvem més aviat nervioses i vam parlar sobre aspectes generals: el per què de la meva tria de centre, en què consistien les meves pràctiques, qui eren les principals tasques del DOP, les característiques del funcionament i com es podia acomodar el meu horari de pràctiques al horari del departament.

D'aquella experiència m'agradaria compartir algunes reflexions:

- Cada moment en un centre educatiu té la seva significació educativa i per tant, ha de partir d'una certa planificació o, en cas contrari, el moment ha de poder optar a una observació conscient per a la posterior reflexió, avaluació i transformació. És un principi que crec necessari aplicar també als processos d'acollida.

- Les presses no beneficien les interaccions socials. Sovint ens regim pels horaris i els terminis que ens fixem per complir uns objectius. Però això, sovint ens allunya de l'essència dels objectius que ens plantejàvem en un inici.

- A les entrevistes, les formes ens donen informació dels continguts, així com l'observació de les conductes a l'aula ens dona informació de les metodologies que s'apliquen o els paradigmes educatius que es desenvolupen.

A continuació us recomano les reflexions al respecte del professor Francisco Gallardo de l'Institut El Puig, el treball d'investigació de la Montserrat Prat Vigo dins el marc de GROC (Grup de Recerca en Organització de Centres) i l'exemple de pla d'acollida de l'Escola Els quatre vents.