CAD al Garbí
Cal dir que estar presents a la Comissió d’Atenció a la Diversitat ofereix una oportunitat única per percebre les idees i pensaments dels coordinadors/es i directius/es del centre al voltant de la diversitat i quin model d’atenció es vol desenvolupar.
Vaig quedar positivament sorpresa sobretot per dos detalls que, crec, marquen una gran diferència: la globalitat i el llarg recorregut.
La globalitat entesa com la visió per la qual s’analitzen tots els contextos que intervenen en el desenvolupament de l’infant. I la globalitat a l’hora de generar, planificar i coordinar totes les propostes d’intervenció oferint una resposta equilibrada i complexa, a una situació delicada i complexa.
L’altre punt fort que trobo molt adient és la creació d’un traçat educatiu a llarg termini que permet una resposta més ajustada als tempos reals de l’infant i simultàniament afavoreix la construcció col·lectiva de les intervencions psicopedagògiques. Això permet establir un model on les responsabilitats són compartides per tots/es educadors/es.
Un altre aspecte a destacar és l’avaluació quantitativa i qualitativa que es va dur a terme sobre els diagnòstics, les hores d’atenció (dels professionals de suport) i el nou model de dos docents a l’aula. En aquest sentit, per curiositat personal, hagués estat interessant saber el per què de les diferències amb el Garbí de Badalona.
És va parlar també de les graelles d’observació com a font d’informació per la valoració de casos i com a eina d’avaluació pel propi docent. Considero que és una mesura molt positiva per afrontar l’atenció a la diversitat. Com també és una decisió encertada calendaritzar les reunions de traspàs de primària a secundària amb antelació per poder fer les reunions presencials amb els tutors/es de 6è i 1r d’ESO. Tot i que caldrà observar com es duu a terme a la pràctica perquè cau a una època on els docents tenen un marge més estret per coordinar reunions.
Les proves competencials són unes avaluacions normatives i estandarditzades a les quals, potser no havia parat prou atenció. Tanmateix el debat que es va establir a la CAD de si era necessari adaptar unes proves de competències per dos alumnes de 4t D'ESO va ser molt revelador. Sobretot considerant les repercussions que tenen aquestes proves amb el seu tracte diferencial respecte els infants i joves que no compleixen els barems establerts.
Crec que una possible solució seria oferir vies per les quals les escoles poguessin presentar adaptacions de les proves per aquells alumnes que les necessiten i que els aplicadors/es les oferissin al mateix temps que les estàndard.
Vaig quedar positivament sorpresa sobretot per dos detalls que, crec, marquen una gran diferència: la globalitat i el llarg recorregut.
La globalitat entesa com la visió per la qual s’analitzen tots els contextos que intervenen en el desenvolupament de l’infant. I la globalitat a l’hora de generar, planificar i coordinar totes les propostes d’intervenció oferint una resposta equilibrada i complexa, a una situació delicada i complexa.
L’altre punt fort que trobo molt adient és la creació d’un traçat educatiu a llarg termini que permet una resposta més ajustada als tempos reals de l’infant i simultàniament afavoreix la construcció col·lectiva de les intervencions psicopedagògiques. Això permet establir un model on les responsabilitats són compartides per tots/es educadors/es.
Un altre aspecte a destacar és l’avaluació quantitativa i qualitativa que es va dur a terme sobre els diagnòstics, les hores d’atenció (dels professionals de suport) i el nou model de dos docents a l’aula. En aquest sentit, per curiositat personal, hagués estat interessant saber el per què de les diferències amb el Garbí de Badalona.
És va parlar també de les graelles d’observació com a font d’informació per la valoració de casos i com a eina d’avaluació pel propi docent. Considero que és una mesura molt positiva per afrontar l’atenció a la diversitat. Com també és una decisió encertada calendaritzar les reunions de traspàs de primària a secundària amb antelació per poder fer les reunions presencials amb els tutors/es de 6è i 1r d’ESO. Tot i que caldrà observar com es duu a terme a la pràctica perquè cau a una època on els docents tenen un marge més estret per coordinar reunions.
Les proves competencials són unes avaluacions normatives i estandarditzades a les quals, potser no havia parat prou atenció. Tanmateix el debat que es va establir a la CAD de si era necessari adaptar unes proves de competències per dos alumnes de 4t D'ESO va ser molt revelador. Sobretot considerant les repercussions que tenen aquestes proves amb el seu tracte diferencial respecte els infants i joves que no compleixen els barems establerts.
Crec que una possible solució seria oferir vies per les quals les escoles poguessin presentar adaptacions de les proves per aquells alumnes que les necessiten i que els aplicadors/es les oferissin al mateix temps que les estàndard.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada